Autoestimant-me

Avui intento extreure'm tot el suc, tot allò que en diuen sang.
Avui no penso fallar. Vull treure'm profit.
De vegades ho faig per les pelletes del costat de les ungles, amagant-me de les feres inmenses que no em volen deixar acabar. I jo, que per dintre penso que sóc meva, que és meva la carn, la pell i la sang, em callo. Em callo perquè se m'havia oblidat que un dia em vaig regalar i no vull tornar a recordar-ho.
Els meus desitjos, aniquilats per les feres inmenses, s'intenten complaure d'altres formes tals com buscar dins el nas altres víes de sortida. I sovint les trobo i les bloquejo.
Tinc tanta sang que no em surt. Sovint penso que és perquè la tinc concentrada en una zona, potser al cap, o potser al cor, i que entre sístole i diàstole no tinc temps suficient per extreure-me-la pel nas.
I es que la meva sang sempre corre, sempre té pressa i em bull per dintre. Així que per això intento extreure'm tot el suc avui. Perquè avui em bull d'una forma increíble, com si només volgués fotre'm.
Així és que em congelaré. Entraré en letargia, en activitat zero (menys encara, sí) i la meva sang tindrà que parar de bullir. I llavors, serà el meu moment.
Agafaré el segon dit (l'índex) i buscaré les víes. Les obstruiré. Em pararé el cor (ultimament està força pesat) i com no hi haurà sístole, ni diàstole tindrà que sortir. Si tot i així segueix obstruit, deixaré de pensar i el cap...

Avui em vull menjar, sí, avui vaig a treure'm profit.


- Qué egoísta... o és egocèntrica?
- Bah, penso que vol dir el mateix...