M'he aixecat amb ganes de tot. Poquet a poc, m'he tret la roba. La necessites? La vols vendre? La deixo damunt del llit. Jo ja no vull res que em tapi, res que em faci no ser jo.
M'he mirat i de fet, no feia tan mala pinta. M'he respallat els cabells (per fi!) i m'he axinat els ulls, així sería més maca. M'he recullit el pel en una cua i l'he desfet al moment. Encara tenia les orelles massa sortides. Doncs les he apegat al coll, així, com sempre he volgut, i d'aquesta manera, m'he sentit millor que mai.
He agafat les tisores, m'he posat serrell. Vull mirar i que no em mirin, vull mirarte i que no em miris...
I he agafat i amb les meves mans (no amb les teves, no!, ja no les necessito) he anat estirant poquet a poc. He començat pels peus, amb molt de compte. He seguit amb les cames, el tronc i el cap. Au! Tot fora. No la vull per res jo aquesta pell.
I així, amb el cos mig fora, amb la cara perfecta que sempre havia somiat... he posat la mà dins el meu pit. I l'he tret.
- Aquí el tens - t'he dit - Te'l regalo sencer.
I t'has callat i no has dit res.
- Tornarà la sinceritat - t'he dit -. T'ho dic amb el cor a la mà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada