La Audrey Hepburn avui no té un bon dia.
Avui es pensava que no plouria, que faria sol com en va fer ahir. Aquell sol que la fa feliç i fa que s'oblidi de tot el que li rodeja, de tot de tot, mentre balla dins els seus cercles de fum imaginari.
Però avui ha plogut.
Avui no és feliç perquè plou i la pluja la fa estar trista. I fa que se'n recordi que no té un filtre dels llargs, per fer-se els cercles de fum. I fa que se'n recordi que té que estudiar i fer tantes coses que no sabria per on començar a posar-hi un ordre.
Avui ha notat que és de poble, que ho veu tot gran perquè està acostumada a les coses petites.
Per això són els petits gestos els que ara troba a faltar, aquells mini somriures d'aquella nena que ja quasi no veu; aquells petits plors al llit d'aquella mini persona que ara s'ha fet gran... Tan gran que li fa por no poder-la abraçar.
Avui la Audrey Hepburn no sap si tirar endavant o mantenir-se quieta, perquè de vegades lo fàcil és fer-ho difícil, i lo feliç és ser infeliç.

Avui, avui... avui em compraré un filtre dels llargs i tornarà a sortir el sol.