La Audrey té por. Té por perquè sap (li van dir un dia) que és mentirosa, que enganya i que la gent pren imatges d'ella que després no es corresponen a la realitat.
Sovint pensa que no és guai.
Té por que descubreixin que no fuma perque li agrada sinó per ballar dins els cercles de fum.
Té por que descubreixin que és rara, tot i que un dia li van dir que no era raresa sinó diferent.
La Audrey no és forta, ni madura, ni molt menys guai. La Audrey no és segura, no sap el que vol ni té autoestima.
La Audrey té obsesions. No suporta les olors ni a les mans ni al pèl. La Audrey es mossega les pelletes properes a la ungla i quan acaba d'empassar-se-les sempre se'n empenedeix. La Audrey practica l'autofagia. Segons uns, perquè s'agrada; segons el seu pare, perque es vol autodestruir.
I camí l'autodestrucció, es mossega el pèl i se'l llepa. La Audrey no pot sentir parlar de mugrons però li encanta que li ho recordin.
No suporta la soledat però fingeix que li encanta quan surt a la terrasa a beure's un cafè sense mirar a baix (la Audrey té vèrtig).
La Audrey no és una tia guai. És plena de defectes i té por. Té por perquè un dia es complirà allò de "les coses no són el que semblen". I la Audrey SEMBLA guai però no ho és. No, no, no, no, no, no, no i no.
La Audrey té la autoestima tan baixa que no es diu Audrey, com jo.
******************- Tens la sang freda
- No. La tinc envenenada.
I es que sento que tot el que faig, fa mal a altres persones... Vull trobar-me. Vull trobar-te i que ens trobem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada